Segle XX
Durant les primeres dècades del segle XX el Drac apareix sense interrupció a la Festa Major de Vilafranca i algún altre esdeveniment popular fora de la vila, algunes frustrades. Especialment l’any 1902, quan el trobem anunciat a Sitges el 23 d’agost, al costat dels gegants i dels nans de Vilafranca acompanyant als balls locals. Però finalment, per motius que no coneixem, no va anar-hi:
“... sin otro contratiempo que la falta del Drach...”
Un cop passada la Festa Major, va anar a les Festes de la Mercè de Barcelona, on s’havia organitzat un Concurs de Gegants pel dia 25 de setembre. Al poc d’iniciar-se la cercavila va començar a ploure i es va suspendre l’acte. El dia 29 es van donar a conèixer els resultats, i dins de la classificació, el Drac de Vilafranca va aconseguir la Medalla de plata...
El 1907 sabem que els coets del drac i els diables eren encarregats al Sr. Elias Colomer. D’aquest any és el cartell més antic que es coneix de la Festa Major de Vilafranca, i el cap del drac hi apareix en un espai destacat al costat del títol, i a la il·lustració principal en un dibuix actuant a l’entrada de Sant Fèlix, obra del pintor Josep Sanabra.
El 1912, per la Festa Major, es va inagurar el monument a Milà i Fontanals, i d’aquest mateix any tenim la primera filmació on apareix el Drac, una sortida de la processó, que forma part d’un documental filmat pel Sr. Bolet, juntament amb d’altres esdeveniments locals, amb la intenció que els vilafranquins assistissin al seu cinema, situat al carrer Duc de la Victòria (actual carrer de Cal Bolet), a veure’s a la pantalla.
Una altra de les sortides de renom del Drac a inicis de segle va ser la del 1929, en que va anar fins a Barcelona per participar en la inaguració de l’Exposició Universal. En aquesta ocasió anava acompanyat de quatre balladors, el Martí Colomer, l’Antonio, el Negre i el Viseres.
El 1939 es va reprendre la Festa Major. Fins al 1979, els portadors del Drac eren membres de les classes populars de Vilafranca, que sortien cobrant, amb el compromís d’actuar i ballar a la cercavila, les processons, les anades i sortides d’ofici i missa de difunts, i al llevant de taula, on els diferents balls anaven a actuar pels carrers de la vila, en acabat el dinar, per recollir diners, a banda de passar per una sèrie d’adreces que venien donades des de l’Ajuntament i els administradors. Les autoritats es visitaven el dia 29, i el 30 es passava per diferents cases on els esperaven i rebien alguna propina.
La colla que trobem un cop acabada la Guerra Civil estava formada per cinc membres, vestits amb camisa, faixa, pantalons i espardenyes de betes. I acompanyats del que tocava el flabiol i el tamborí, vestit amb americana i barretina.
Durant els anys en què aquest equip el portava, va realitzar diverses sortides. El 1942 a Barcelona, durant una visita del General Franco. El setmanari Panades explica que a la tornada va patir un accident que va necessitar reparacions. El 1957 el Drac, juntament amb els diables de Vilafranca, va assistir a una trobada de balls a Granollers.
Amb l’arribada de la democràcia van produir-se una sèrie de canvis en el funcionament dels balls de la Festa Major. La majoria van passar a actuar gratuïtament alguns van ser durant un temps reponsabilitat d’algunes entitats de joves de la vila com l’Espinguet, amb les cotonines i els figuetaires, o els escoltes amb els pastorets.
Al 1979, els administradors van proposar a un grup de joves entrar al Drac com a renovació de la colla i sense cobrar, com van començar a fer d’altres balls a partir d’aquell any. La primera setmana de desembre del 1979 va formar-se "Els Amics del Drac", col·lectiu de portadors del Drac de Vilafranca encarregat de treballar al voltant d’aquesta figura i vetllar pel seu bon ús.
El 1981 el Drac va participar en la trobada dels Balls i Entremesos populars de Catalunya. En aquella ocasió es va publicar una auca amb un rodolí dedicat a cadascun dels participants.
El 1982 es va poder veure per la Festa Major l’exposició “El Drac”, organitzada pels Amics del Drac, a la capella de Sant Joan, entre els dies 28 d’agost i 5 de setembre.
El 1984 entre els administradors hi havia un portador del Drac, i aquell any per llegir el pregó van triar un altre draquer. En el pregó va utilitzar el Drac com a element central d’una petita trama policíaca on era segrestat pocs dies abans de la Festa Major, i se'n demanava un rescat. Amb aquest argument reivindicava la responsabilitat dels vilafranquins envers la festa, i els seus símbols. Aquell mateix any els Amics del Drac, conjuntament amb els administradors de la Festa Major, van organitzar la mostra “Bestiari fantàstic i popular de Catalunya” a la Capella de Sant Joan, del 25 d’agost al 2 de setembre.
Dins la revifalla de la festa durant els anys finals dels ’70 i començament dels ’80, el 1981 es va començar a realitzar l’ofrena dels balls a l’interior de Sant Maria a l’Ofici del dia 30 d’agost. Durant aquest acte els representants de tots els balls entren a l’església, i cada any un de diferent actua al davant de l’altar. El drac va fer-ho el 1994 i el 2011, tot i que evindentment va ballar la Dansa del Foc sense coets, al so del flabiol.