Orígens

Tot i el seu origen incert, podríem situar la creació del Drac de Vilafranca entre els segles XIII i XIV.

Antigament, el Drac pertanyia a la Confraria de Sant Miquel, fundada al 1331, inicialment sota l’advocació de Sant Francesc, al convent que els monjos franciscans tenien fora del nucli urbà de Vilafranca, a l’actual carrer de Sant Pere. Aquesta confraria estava formada per sabaters, basters, adobadors i assaonadors.

Pocs anys després la confraria es va traslladar a l’església de Santa Maria, i va passar a l’advocació de Sant Miquel. El 1335 trobem que l’altar de Sant Miquel ja tenia un benefici a Santa Maria. La capella de la Confraria de Sant Miquel Arcàngel, segons la visita pastoral del 1367, ocupava la primera capella de l’absis del costat de l’Epístola. Posteriorment, el 1584, la trobem a la primera capella de l’absis del costat de l’Evangeli, on actualment hi ha la capella del Santíssim Sagrament.

L’església, amb la institució del Corpus al segle XIII, va incorporar diferents figures de bèsties com l’àliga, el lleó, la mulassa, el bou, la víbria, les cotonines o el drac. A poc a poc aquests elements van prenent vida per ells mateixos, i adoptant una simbologia i un significat propi, fins que finalment s’incorporen a l’àmbit festiu català amb una funció diferenciada. Amb el temps van passar no només a acompanyar les celebracions de caràcter religiós, sinó també les festes populars de caràcter civil.

Entre els drac més antics documentats a Catalunya trobem el de Solsona, del segle XIV; el de Barcelona, que surt ja a la processó de Corpus del 1424; el de Montblanc, que ja apareix citat al 1586; el d’Igualada, a la processó de Corpus del 1596; el de la Bisbal de l’Empordà, del segle XVII i posteriorment el de Valls, el 1764; el de Vilanova i la Geltrú, al 1779; o el de Sant Quintí de Mediona, del 1863.

A banda de la processó de Corpus, la resta de l’any hi havia d’altres dates assenyalades a Vilafranca. El 1562 va començar a celebrar-se la festa de la Mare de Déu de l’Assumpta, el 15 d’agost, que fins que no es va establir la Festa Major en honor de Sant Fèlix, al segle XVIII, va ser la festa més important de l’any juntament amb el Corpus.